El concepte del gimbal es remunta a principis del segle XIX, quan un anglès anomenat Francis Westley va inventar un "gimbal", una bola formada per tres esferes que podien girar lliurement en qualsevol direcció. Tanmateix, aquest disseny no va ser molt utilitzat perquè era car de fabricar i la fricció entre les esferes feia que el moviment fos menys suau.
No va ser fins a principis del segle XX que un inventor nord-americà va idear un nou disseny que consistia en quatre rodes, cadascuna amb una petita roda perpendicular al pla de la roda, que permetia que tot el dispositiu es mogués en qualsevol direcció. Aquest disseny es coneix com la "Roda Omni" i és un dels predecessors de la roda universal.
A la dècada de 1950, l'enginyer de la NASA Harry Wickham va inventar una roda cardanada encara millor que constava de tres discos, cadascun amb una fila de petites rodes que permetien que tot el dispositiu es mogués en qualsevol direcció. Aquest disseny es va conèixer com la "Roda Wickham" i és la base del gimbal modern.
L'art de la roda de Wickham
A més dels camps industrials i de robòtica, alguns artistes també han utilitzat cardans per a esforços creatius. Per exemple, l'artista de performance Ai Weiwei ha utilitzat cardans a les seves instal·lacions d'art. La seva obra "Vanuatu gimbal" és un gimbal gegant amb un diàmetre de cinc metres, que permet al públic moure's lliurement sobre ell.
Hora de publicació: 27-nov-2023